Aquest arbust també és conegut com a farigola. Degut al seu sabor i qualitats aromàtiques, la planta sol utilitzar-se en la indústria alimentària, la cuina i la perfumeria. Però amb finalitats medicinals, la farigola pot ser útil: les propietats medicinals i les contraindicacions d'aquesta fitoquímica són comparables amb les característiques dels preparats farmacològics altament efectius.
Propietats terapèutiques de la farigola rastrera
Per al tractament de diverses malalties, s'utilitzen les parts aèries de la planta, ja que contenen el màxim nombre dels següents components valuosos:
- olis essencials;
- timol;
- amargor;
- flavonoides;
- substàncies resinoses i tànniques;
- sals minerals;
- àcids orgànics (cafè, ursòlic, quinina, oleonol i altres);
- goma;
- pigments;
- compostos de triterpeno;
- fibres alimentàries;
- cendres;
- proteïnes;
- colesterol útil;
- vitamines (A, C, E, K, D, PP, grup B);
- borneol;
- colina;
- elements micro, macro i altres.
Efectes positius dels fons sobre la base del semi-arbust que s'està estudiant:
- anticonvulsivante;
- bactericida;
- antipirético;
- diürètic;
- calmant;
- antifúngic;
- antiespasmòdic;
- desinfectant;
- expectorant;
- antiinflamatori;
- desintoxicació (especialment amb intoxicació per alcohol);
- restaurador;
- broncodilatador;
- antiparasítico;
- purificació de la sang;
- colerètic;
- cruixent.
Com a alternativa, i en la medicina conservadora, la farigola s'utilitza àmpliament en el tractament d'un gran nombre de malalties. En general, les drogues s'inclouen en esquemes de teràpia complexa per a aquestes patologies:
- inflamació infecciosa del tracte respiratori superior;
- asma bronquial ;
- atony i espasmes intestinals;
- augment de flatulència;
- neuràlgia;
- disbiosi;
- angina;
- lesions bacterianes de la cavitat oral;
- patologies dermatològiques;
- síndromes de dolor en malalties de les articulacions, músculs i lligaments;
- trastorns enzimàtics del pàncrees;
- malaltia cardíaca i vasos sanguinis;
- disfunció de la vesícula i el fetge;
- insomni;
- sinusitis;
- trastorns vegetatius;
- debilitació del cos després de malalties greus;
- anèmia ;
- diabetis mellitus;
- cremades, ferides i altres danys mecànics a la pell;
- patologia renal, inflor excessiva;
- infecció amb cucs;
- gota;
- mals de cap crònics;
- intoxicació severa;
- pobra apetit;
- hipotensió i altres.
Contraindicacions i efectes secundaris de les propietats beneficioses de la farigola
Els fenòmens negatius en el tractament de la farigola solen produir-se amb una sobredosi o una intolerància individual als components de l'oli essencial de la planta. Poden ser:
- hipertiroïdisme;
- nàusees i vòmits;
- irritació de l'estómac;
- pesadesa al fetge;
- deterioració dels ronyons.
Contraindicacions a l'ús de farigola:
- exacerbació d'una úlcera de l'intestí o l'estómac;
- insuficiència cardíaca o renal;
- cardiosclerosi;
- post-i pre-infart;
- fibril·lació auricular;
- descompensació de l'activitat cardíaca;
- febre i febre;
- exacerbació de malalties hepàtiques cròniques;
- aterosclerosi de vasos al cervell.
Donada la gravetat de possibles complicacions, abans d'usar la planta, cal consultar un metge.
Propietats útils de farigola i contraindicacions per a dones
En l'esfera ginecològica, la farigola es prescriu per infeccions vaginals infeccioses i candidiasi, ja que les drogues amb ell són efectives fins i tot en relació amb ceps resistents als antibiòtics de bacteris. De vegades, la farigola s'utilitza per aturar el sagnat uterí i alleujar els símptomes de la dismenorrea.
És important tenir en compte que durant l'embaràs, la planta descrita no es pot utilitzar, estimula l'activitat de l'úter i pot provocar el part prematur.