Diagnòstic de radiació

En la majoria dels casos, un examen precís de la malaltia requereix un examen dels òrgans interns i dels aparells ossis. Atès que la tecnologia de raigs X ha estat reemplaçada per un diagnòstic radiodiagnòstic, és la manera més fiable d'establir les causes i les característiques de les malalties.

Mètodes de diagnòstic de radiació

Fins ara, existeixen varietats obsoletes conegudes (raigs X i fluoroscòpia, ultrasons), així com tipus moderns:

Diagnòstic de radiació en estomatologia

Per establir el diagnòstic de patologies maxil·lofacials, s'utilitzen els següents tipus d'estudis:

Diagnòstic de radiació d'òrgans toràcics

En general, els següents tipus de mètodes d'imatge mèdica s'utilitzen en l'examen del sistema broncopulmonar:

La MRI s'utilitza amb menys freqüència, ja que els mètodes anteriors no són inferiors a aquesta tècnica amb finalitats informatives.

Diagnòstic de radiació del cervell

Diversos tumors, inflor, les conseqüències d'atacs isquèmics transitoris o hemorràgics, així com complicacions de l'aterosclerosi requereixen estudis molt precisos per determinar la mida del teixit cerebral afectat. Per tant, en aquest cas es prefereixen mètodes moderns, com la ressonància magnètica , la dopplerografia, la tomografia computada. El els mètodes us permeten visualitzar àrees del cervell en els plans requerits.

Radiodiagnòstic en otorrinolaringologia

Com a regla general, els mètodes clàssics s'utilitzen per establir malalties no complicades: radiografia i fluoroscòpia. Les patologies més greus, les neoplàsies oncològiques o la necessitat d'establir la integritat de les formacions òssies requereixen tecnologia d'imatges en capes: tomografia computada, ressonància magnètica. De vegades, la introducció del mitjà de contrast s'indica si hi ha lesions o teixits tous necrosants.