La síndrome de Weber pertany a síndromes alternants (alternen paràlisi o paràlisi creuada) - síndromes neurològiques, en què la derrota dels nervis cranials al costat del focus provoca trastorns sensorials i motors al costat oposat del cos.
Síndrome de Weber: causes i àrea de lesió
Els síndromes alternatius es desenvolupen sobre la base de:
- hemorràgies al cervell ;
- cops;
- processos neoplàstics;
- inflamació de les membranes del cervell (meningitis basal).
En la síndrome de Weber, els trastorns neurològics s'observen a la base del cervell mitjà i afecten els nuclis o arrels del nervi oculomotor i les vies piramidals (l'àrea responsable de la bona coordinació dels moviments, en particular, jugant un paper important en el moviment vertical).
Al costat de la lesió, s'observen disturbis per part del sistema visual, en el costat oposat del cos: trastorns del motor i la sensibilitat.
Símptomes de la síndrome de Weber
Amb la síndrome de Weber, lesions són asimètriques. Des del costat de la llar hi ha:
- el tremolor del segle;
- midriasis: la dilatació de l'alumne, no associada a una reacció a la llum;
- estrabisme divergent;
- doble imatge als ulls;
- violació del focus de la visió;
- desplaçament del globus ocular cap endavant (ull ondulat), de vegades amb un canvi cap al costat;
- paràlisi parcial o completa de la parpella, així com els músculs interns de l'ull.
Al costat oposat es pot observar:
- parèsia dels músculs de la cara i la llengua;
- augment de tonalitat de músculs de flexió al braç i extensor a la cama;
- possible tremolor de mans i peus;
- moviments involuntaris de les extremitats;
- trastorns de flexió del canell i reflexos de defensa;
- trastorns de sensibilitat;
- El fenomen d'un ganivet plegable -en el procés d'extensió passiva del membre, es fa sentir una forta resistència durant l'examen, que debilita progressivament.