Després d'inhalar diversos irritants, per exemple, la metacolina, l'acetilcolina, la histamina, hi ha la hiperreactivitat dels bronquis: una forta contracció dels músculs llisos. Les causes d'aquest fenomen són individuals, a més, es desconeixen mecanismes precisos per al desenvolupament de la hiperreactivitat. En casos excepcionals, la patologia és primària i hereditària genèticament, però més sovint el problema és secundari, sorgeix de les malalties transferides del sistema respiratori.
A quines malalties es troba la hiperreactivitat dels bronquis?
La condició descrita acompanya les següents patologies:
- asma bronquial;
- malaltia pulmonar obstructiva ;
- infeccions víriques;
- violació de l'homeòstasi de les hormones glucocorticoides;
- lesió bacteriana de les vies respiratòries;
- reaccions al·lèrgiques;
- bronquitis obstructiva;
- disminució de la sensibilitat dels receptors beta-adrenèrgics.
Símptomes d'hiperreactivitat bronquial
Les manifestacions clíniques distintives d'aquesta síndrome són els símptomes següents:
- episodis periòdics de falta d'alè;
- xiulant característic de l'exhalació;
- poca respiració o sufocació;
- blanqueig o cianosi de la pell;
- un fort temor, un estat de pànic.
Tractament de la hiperreactivitat bronquial
Eliminar completament la malaltia considerada és difícil, de manera que necessita monitorització i control constant.
En primer lloc, es recomana medicaments que poden aturar un atac:
- cromoglicat de sodi;
- glucocorticosteroides en forma d'inhalacions;
- Agonistes de P2 amb acció prolongada;
- omalizuab;
- teofilines.
És important observar les regles que impedeixen la recurrència de la hiperreactivitat:
- Correctament per menjar.
- Permetre temps per a l'activitat física.
- Enjuague la nasofaringe en el període d'epidèmies d'ARVI i ARI.
- Rentar-se les mans després de caminar i visitar llocs concorreguts.
- Dormiu prou hores.