A causa de la sensibilitat, una persona té l'oportunitat de conèixer el món interior i interior. La sensibilitat és la capacitat del cos per respondre i distingir entre estímuls externs i interns. Aquesta funció es realitza gràcies a un grup de receptors: el cervell, que es connecta a causa del nervi que travessa totes les superfícies del cos.
El receptor reacciona i envia informació al cervell. En el moment de la recepció de la informació, sabem que l'aigua està calenta, el menjar és calent, el sucre és dolç. Tots els exemples anteriors es relacionen amb sensacions exteroceptives.
Què és la sensibilitat exteroceptiva?
La sensibilitat exteroceptiva és la capacitat del cos per sentir alguna cosa que afecta els nostres receptors externs. És a dir, és sensibilitat superficial, que funciona a costa dels receptors de la pell i les membranes mucoses.
"Exter": traduït del llatí significa "a l'aire lliure". Però com que qualsevol sensació evoca una reacció, es pot parlar no només de sensacions exoceptius, sinó també de reflexos.
Hi ha cinc reflexos principals relacionats amb la sensibilitat externa:
- reflex de còrnia - es investiga tocant la llana de cotó a la còrnia de l'ull, que hauria de comportar el tancament de les parpelles;
- reflex conjuntival: toquen la conjuntiva amb un flagelum de cotó, que causa una reacció similar a la del reflex corneal;
- reflex faríngeo: amb una espàtula toca la paret de la faringe, hauria d'haver-hi una contracció emetic o tos;
- paladar suau amb una espàtula tocant
un cel suau, pel que hauria d'aixecar; - reflex anular: es punça la pell prop de l'anus, el múscul circular s'ha de contractar.
De vegades, aquests reflexos poden estar absents en persones perfectament sanes.
Les mateixes sensacions també tenen la seva pròpia classificació:
- remots: els receptors reaccionen a un estímul situat a una distància ( vista , audició);
- contacte - els receptors reaccionen amb contacte directe amb l'estímul (gust, tacte);
- sentit de l'olfacte - és una sensació intermèdia.